Blogia
LECTUBLOGBATX

Un viatge de somni

Un viatge de somni

 

 

Jo, Josep, estava anant a la papereria a per dos paquets de folis, quan, de sobte, vaig veure uns fulls de paper que dins dels paquets, si t’eixia un paper roig et tocava un viatge. Jo, vaig agafar dos paquets i vaig tindre la sort que em tocà un d’ells. Tot content vaig anar a la direcció que hi ficava en el paper. Quan vaig arribar em digueren del país que es tractava. El país que em tocà fos França, la ciutat de l’amor. Em vaig preparar les maletes i mogué cap allà tot sol. Quan vaig arribar a França em deixaren a l’aeroport “CHARLES DE GAULLE”. Vaig anar a l’hotel Champer Oyle. Allí vaig desplegar totes les maletes, i em vaig gitar una estona al llit. Mitja hora després vaig anar al lloc més alt de París, la fabulosa Torre Eiffel. Mentre contemplava la Torre Eiffel una persona va caure damunt de mi. Era una xicona de la meua edat, ens disculpàrem i ens vam fer un café. A ella li deien Maria, poc a poc vam fer amistat i ens vam donar els telèfons. Després jo vaig anar a una església que hi havia prop, que es deia Notre Dame. Finalment, me’n vaig anar a l’hotel a dormir.

 

Només em vaig despertar, em vaig mudar i vaig anar cap al comedor del hotel. Allí em vaig fer un got de llet amb dues magdalenes i vaig moure per París. Mentre passetjava em cridà Maria pel telèfon. Jo vaig anar al lloc on vam quedar. Ella ja estava allí amb els seus cabells d’or. Tots dos vam anar al “Museu de Louvre”. Allí vam anar més que res, per a veure la “Mona Lisa”, després vam anar a prendre un gelat. Tot seguit vam anar a un restaurant de luxe, dels bons. Allí vam sopar i després la vaig portar a casa.

 

Era l’últim dia i encara no m’havia acomiadat de  Maria. Jo intentava tocar-li per telèfon però no l'agafava. Ja era de vespre i encara estava tocant. De sobte m'arriba un missatge dient: Hola, soc  Maria. No t'ho volia dir, però jo no sóc francesa. Jo visc en Espanya, en la Comunitat Valenciana. Espere que et recordes de mi. b7s.

Jo, tot corrents, vaig anar a l’aeroport. Allí estava ella, jo em vaig arrimar a ella i li vaig dir que jo també vivia allí, i que ens podriem veure. Ens vam donar les direccions i ella se’n va anar. Jo, per últim, vaig anar a el riu Sena a pegar una volta. Quan es van fer les 11 de la nit vaig moure a l’aeroport i vaig anar una altra vegada al meu país natal.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres