Blogia
LECTUBLOGBATX

2ESOA

QÜESTIONARI DE CIÈNCIES SOCIALS

Estimats alumnes,

els temps canvien i la manera de fer les coses també. A continuació trobareu un enllaç que us durà al qüestionari (per no dir-li control) de Ciències Socials. Teniu 40 minuts per resoldre’l completament. Espere que totes les respostes siguen correctes! Molta sort!

 

FORMULARI

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Pareix veritat però ho és

Un dia en un ciutat vivia sols una persona, anomenada Pep. Aquest tenia 45 anys i era una persona valenta amb els cabells ja quasi blancs. Pep estava envoltat d'uns éssers mai vistos. Es tractava de robots però aquests no sabien de l’existència d’aquell home. Aquell home un dia es despertà, com sempre, sense eixir de casa perquè no podia anar a treballar ja que tot es feia mitjançant la tecnologia i l’electrònica. Aquest home no tenia ni televisió, ni consoles, ni coses per a entretenir-se ja que a aquell temps això havia passat de moda. Un dia va intentar eixir de casa però un robot que tenia uns 14 anys amb uns llibres a la mà el va veure i li va dir que sinó s’amagava en sa casa el matarien. Aquest robot, anomenat Robits, i el Pep es van fer amics i el robot sempre l’ajudava quan tenia problemes per anar a comprar menjar, a comprar materials de neteja... Els pares de Robits van veure com el seu fill estava més preocupat i més apagat que els altres dies. Per això, li van preguntar sobre què li passava però aquest no els va dir res, ja que si els deia que Pep vivia entre ells, al cap de segons ja l'haurien matat. Per això els va dir que estava preocupat perquè li havia eixit malament un examen de l’institut perquè no us penseu que aquests no anaven a l’escola ni a l’institut. Tots el dies, Robits anava a veure el Pep. Però un dia un altre robot, fill del rei dels robots, li va dir al seu pare que un robot anava a visitar a un humà. Son pare li va dir que aquell era l'ésser que tant de temps estaven buscant. Aleshores el rei va ordenar a uns espies que vigilaren aquella casa per veure que ocorria. Un dia, aquests espies van veure a Robits com parlava amb el Pep. Aleshores dies després el van torturar i empresonar però aquest no va dir res perquè no havia de traicionar al seu amic Pep. Aquest va patir molta fam i set perquè fins que no els diguera la veritat no li donarien de res. En estos moments Pep estava a casa tot preocupat per si li havien fet alguna cosa al seu amic Robins. Dos dies desprès Robins no va poder aguantar la fam i va haver de dir la veritat. Encara així, els robots mataren  Robins per haver ocultat una cosa tan gran al seu regne dels robots. El rei ordenà a un exèrcit de robots per a que anaren a matar a Pep. Minuts desprès els robots entraren a casa de Pep i quan ja estaven a punt de matar-lo aquest despertà. Estava tot suat i va córrer cap a la finestra per a veure si estava tot en lloc i sí, encara que era de nit tot estava al seu lloc es a dir, era tot un somni que havia tingut el Pep. Al dia següent a hora de dinar Pep els va contar a tota la família el somni que havia tingut i tot començaren a riure.

Un Viatge Pel Món

Un Viatge Pel Món

Aquestes vacances de Pasqua ens n'anirem de viatge a l'Antàrtida, on estarem dos dies, a Mèxic on estarem dos dies i per finalitzar anirem a Egipte on també estarem dos dies.

Eixirem de l'aeroport a les huit en punt agafarem l'avió cap a Mèxic. Arribarem a l'aeroport internacional. Anirem a l'hotel "Los Mariaxis" . Allí deixarem les maletes i agafarem informació turística, ens recomanarem a la ciutat de Tijuana però, anirem a visitar el següents monuments: "Castell de Chapultepec", " La font de Diana la Caçadora" i el monument " A la Raza".

Visitarem tots aquells monuments però el que mes ens agrada fou el monument "A la Raza".Soparem a Tijuana on menjarem menjars picants (tacos i frijoles, burritos i quesadilles) i anirem a veure les baralles de galls a uns gorros que ens comprarem de record. Apostarem per un gall guanyador i guanyarem prou pesos, que ens serviran per a visitar més llocs.Al dia següent agafarem l'avió cap a l'Antàrtida.

Vam deixar l'avió a Argentina on agafarem un transatlàntic que ens portà a l'Antàrtida, on ens gelarem de fred malgrat portar cinc màneges. Anirem a donar una volta amb l'expedisionista que ens portà a visitar animals i glaceres. Visitarem el punt 0,0 on les brúixoles se destabilitzaven. L'expedisionista ens ensenya a construir un iglú, on passarem la nit. Al dia següent tornarem amb el transatlàntic a Argentina on agafarem un avió cap a Egipte on arribarem a hora de sopar.

Una vegada en Egipte anirem a l'hotel "Ramadà" on deixarem les maletes i anirem a sopar kebab's. Al dia següent visitarem les piràmides de Giza i el temple de Abu Simbel i una de les tantes "Esfinge". Per la vesprada anirem a fer un volta pel desert amb camells i anirem a un oasis impressionant. I comprarem souvenirs per a tota la família. I tornarem a casa amb avió.

Un viatge de somni

Un viatge de somni

 

 

Jo, Josep, estava anant a la papereria a per dos paquets de folis, quan, de sobte, vaig veure uns fulls de paper que dins dels paquets, si t’eixia un paper roig et tocava un viatge. Jo, vaig agafar dos paquets i vaig tindre la sort que em tocà un d’ells. Tot content vaig anar a la direcció que hi ficava en el paper. Quan vaig arribar em digueren del país que es tractava. El país que em tocà fos França, la ciutat de l’amor. Em vaig preparar les maletes i mogué cap allà tot sol. Quan vaig arribar a França em deixaren a l’aeroport “CHARLES DE GAULLE”. Vaig anar a l’hotel Champer Oyle. Allí vaig desplegar totes les maletes, i em vaig gitar una estona al llit. Mitja hora després vaig anar al lloc més alt de París, la fabulosa Torre Eiffel. Mentre contemplava la Torre Eiffel una persona va caure damunt de mi. Era una xicona de la meua edat, ens disculpàrem i ens vam fer un café. A ella li deien Maria, poc a poc vam fer amistat i ens vam donar els telèfons. Després jo vaig anar a una església que hi havia prop, que es deia Notre Dame. Finalment, me’n vaig anar a l’hotel a dormir.

 

Només em vaig despertar, em vaig mudar i vaig anar cap al comedor del hotel. Allí em vaig fer un got de llet amb dues magdalenes i vaig moure per París. Mentre passetjava em cridà Maria pel telèfon. Jo vaig anar al lloc on vam quedar. Ella ja estava allí amb els seus cabells d’or. Tots dos vam anar al “Museu de Louvre”. Allí vam anar més que res, per a veure la “Mona Lisa”, després vam anar a prendre un gelat. Tot seguit vam anar a un restaurant de luxe, dels bons. Allí vam sopar i després la vaig portar a casa.

 

Era l’últim dia i encara no m’havia acomiadat de  Maria. Jo intentava tocar-li per telèfon però no l'agafava. Ja era de vespre i encara estava tocant. De sobte m'arriba un missatge dient: Hola, soc  Maria. No t'ho volia dir, però jo no sóc francesa. Jo visc en Espanya, en la Comunitat Valenciana. Espere que et recordes de mi. b7s.

Jo, tot corrents, vaig anar a l’aeroport. Allí estava ella, jo em vaig arrimar a ella i li vaig dir que jo també vivia allí, i que ens podriem veure. Ens vam donar les direccions i ella se’n va anar. Jo, per últim, vaig anar a el riu Sena a pegar una volta. Quan es van fer les 11 de la nit vaig moure a l’aeroport i vaig anar una altra vegada al meu país natal.

brasil

brasil

1r dia:

Anire a Castelló a agafar un avió a Brasil. Quan arrive m'instal·laré en un hotel de 4 o 5 estrelles.

2n dia:

Aniré a algunes tendes per mirar el que venen i comprar coses de la seua cultura, i per la nit anere a Brasília a veure si hi ha algun carnaval.

3r dia:

Passetjaré per Brasília i visitaré els edificis més importants que hi ha en Brasília.

4t dia:

Aniré a l' AMAZONES per observar la naturalesa i veure quins animals viuen en aquella selva.

5e dia:

I per últim aniré a veure un partit de futbol, com en Brasil el futbol és molt important, no estarà malament acabar el meu viatge mirant un partit. I quan acabe el partit, aniré a agafar un avió per tornar a Castelló i després agafaré un autobús per tornar a Moró i tornar a casa.

                                                                                                     

VIATGE AMB NAYHARA,IRENE Y LARA

VIATGE  AMB NAYHARA,IRENE Y LARA

holaa!!! nosaltres Lara,Nayhara i Irene ens volem anar de viatge a Groenlàndia i a Brasil on volem passar milers i milers d'aventures emocionants....ens fartarem de mirar monuments importants i intentarem passar-nos-ho el millor possible...

Introducció del treball

Introducció del treball

Nosaltres, la classe de 2n d'ESO estem preparan un treball únic, es tracta de fer un viatge virtual a 3 països, el meu grup són JORGE, DIEGO, EDGAR i JO. Els països que anem a tractar el nostre grup són l'Antàrtida, Cuba i Bombay.

Espere que el llegiu.

Introducció de treball

Nosaltres, els alumnes de 2n A, anem a fer un treball en el qual viatjarem virtualment a altres països.Estem pensant que ho farem sobre els següents països:l'Antàrtida, Bonbai i Cuba, entre altres.Nosaltres buscarem informació en internet principalment.

La meua opinió és que ens ho passarem bè i a més el farem molt bonic i amb moltes ganes.  

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

viatge a brasil

viatge a brasil

Hola! Jo sóc Mohamed Ait ahou i faig un treball de classe  on conte un viatje que faré en el futur, o no.

 Aquest treball el faig jo sol i el faré de 5 dies amb fotos dels llocs que visitaré, també algun vídeo si el puc posar. Ací pose una foto per adelantat.

JOSEP EDO PEÑARROCHA

JOSEP EDO PEÑARROCHA Hola sòc Josep Edo Peñarrocha nascut a Sat Joan de Moró. Tinc 13 anys, els cumplisc el vint-i-nou de març.Sant Joan de Moró està situat a la Comunitat Valenciana a la província de Castelló.Vaig a 2n d'ESO de l'institut "IES XIMEN D'URREA" Sòc prou alt, massís i els cabells negres.M'agrada el futbol la caçera el tenis el frontenis i nadar. Jo tinc molts amics els quals també estan en aquesta pàgina.M'agrada tot tipus de menjars, el que més la pizza i els espaguetis, també m'agrada el dolç i el salat però més el dolç. ! ESTE SÒC JO ¡

QUI SÒC?

¿qui sòc?

Sòc Mohamed Ait Rahou, tinc 13 anys i vaig a 2n de ESO. Sòc marroqui i visc a Sant Joan de Moró he passat cinc anys en Espanya. Sòc prou alt, tinc el pèl ì els ulls de color negre. M'agraden els esports i també parlar amb els amics. Els meus plats favorits son cuscús i chavakia que són uns plats típics del Marroc. Les meues assignatures favorites són Matemàtiques, valencià, E.F. i alternativa però tampoc sòc molt bon estudiant.  Ara ja em coneixeu prou així que adéu!.

La presentació de Diego Navarro.

La presentació de Diego Navarro.

          Chulo  Hello, my name is Diego Navarro. I live in Castellón (Spain). I am 13 years old. My sister's name is  Bea and my mother's and my father's name is Luïsa and Agustín. I am ethusiast to hunting and football.I   am intelligent and attractive and I am always happy. I'm studing in I.E.S Ximén d'Urrea (Alcora). I don't like golf and read. My favourite food is pizza and meat.   

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

LA PRESENTACIÓ DE JORGE

HOLA!!!!

El meu nom és Jorge. Sòc de Sant Joan de Moró. Tinc 13 anys, al juny faré 14, i sòc estudiant a l'institut d'ensenyança secundària Ximén d'Urrea, estic donant 2n d'ESO. També sòc alumne al conservatori de Música de Castelló de la Plana anomenat Mastre Tàrrega. Sòc prou alt, no molt però tampoc sòc baixet, ros i amb els ulls blaus. M'agrada la música i els videojocs i no m'agraden els deures, bé de valencia sí.

El blog de Nayhara

ChuloHola!! Jo em dic Nayhara sòc de un poble que es diu Sant Joan de Moró (Espanya), tinc 13 anys.

El que millor se'm dona és ballar, esports, animals etc.

M'agrada ballar, conèixer gent nova, la música (Tokio Hotel, Regeaton etc).

De major m'agradaria ser veterinària per la pasió que tinc pels animals!

Jo físicament soc rossa, amb els ulls marrons, alta i prima.Burla

El meu caràcter es tímid, un poquet negatiu, alegre, i les meues amigues me consideren simpàtica!

Aixina sòc jo espere que em deixeu molts comentaris gràcies per llegir el meu blog Adéuuuu!!!  b77!!Beso

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres