La dinastia Julio-Claudia.
Introducció.
La dinastia Júlio-Clàudia estava composada per cinc emperadors: August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Dels quals August és considerat el més important perquè és el fundador més ampliament acceptat. La dinastia va governar desde l’any 27 aC al 68 dC. Entre les seues principals aportacions es troven la reforma de la seua política i la conservació de les institucions republicanes, en qual l’emperador disposava de tot el poder.
L´expansió militar.
Les províncies que eren sota Roma quan començà l’Imperi eren Itàlia, el sud d’Iberia, Grècia, Egipte, Cartago i Turquia. Octavi August va ampliar l’Imperi amb la conquesta d’Ibèria, Gàl·lia, Egipte, Mesopotàmia, Síria, Mesia. Els altres emperadors de la dinastia també conquistaren Algèria, Marroc, Líbia, Ucraïna i Turquia. Encara que no hi havia massa conquestes l’exèrcit era important perquè donava seguretat a l’Imperi, per a defendre’l i reconquerir noves terres.
L´economia romana.
L’economia es vasaba principalment amb la collita de blat, per fer pa i farina, la vinya per a fer vi i el cultiu de l’olivera per a l’extracció d’oli. La mineria consistia amb l’extracció de metalls com l’or, el ferro, la plata i el coure, etc. El comerç es duia terme mitjançant rutes molt ben situades i els intercanvis s’efectuaven amb monedes
La Pax Romana.
La Pax Romana va ser impossada per Octavi August que va aconseguir portar la pau lluitant contra ells per a que no hi hagueren enfrontaments. Aço porta a pensar que és possible aplegar a la pau per altres camins diferents a la guerra.
La politica interior imperial.
Nosaltres pensem que és més important el benestar social i económic que la concessió de llibertat perquè si hi ha bona economia hi ha menjar per a tots els habitants de l’Imperi.
La politica exterior imperial.
Que Roma continue expandin-se mentres tenia pau interior està bé perquè pensem que si hi havia enfrontaments entre romans perdrien una quantitat de soldats que podrien ser útils per a conquistar terreny. Els habitants que hi havien en els terrenys conquerits els mataven, els desterraven o els feien esclaus. Els habitants de les terres conquerides, malgrat que els romans aportaven la seua cultura no els afavoria per els motius anteriors.
La influència de l´economia romana avui.
En els nostres camps encontrem restes romanes com poden ser les termes romanes d´Alcora, les vies de Borriol, etc. La cultura romana ens va influir menys que la musulmana ja que van conquistar quasi tota Espanya. I quan a la resta d´activitats econòmiques tampoc ens a influit en la nostra cultura. Roma no ha segut la mare de la nostra cultura, ja que ens han influit més altres cultures.
Conclusió
En conclusió la dinastia Júlio-Clàudia estava composada per cinc emperadors: August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Els emperadors de la dinastia també conquistaren Algèria, Marroc, Líbia, Ucraïna i Turquia. L’economia es basaba principalment amb la collita de blat, la vinya i l’olivera. La pax romana va ser impossada per Octavi August que va aconseguir portar la pau lluitant contra ells per a que no hi hagueren enfrontaments. La Roma no a segut la mare de la nostra cultura.
Ens pareix bona la manera de governar de Roma encara que ens pareix poc desenvolupada.
COMENTARI:
Prou bé el tema de les faltes d´ortografia, encara que si vos haguereu fixat un poquet més en Power-Point us haurien estalviat unes quantes.
Aspectes a millorar: Com ja vaig dir en l´altre treball, l´objectiu principal era argumentar raonadament i tampoc ho heu fet sempre.
En altre ordre de coses, en l´apartat de la Pax Romana, el havieu de parlar sobretot de si una pau imposada per la foça és justa. Teniu una idea errònea de com els romans tractaven els conquerits. Sempre que es respectara el domini de Roma, als sotmesos els anà molt bé. Els donaren la ciutadania romana i alguns arribaren fins i tot a emperadors. El dilema estava en si als conquerits els valgué perdre la seva cultura pròpia, a canvi de tots els avanços que portaren els romans. Per últim, vos haveu botat un punt sencer: l´autoritarisme imperial.
Aspectes positius: Una de les millors coses del vostre treball és la política interior imperial. Doneu una contestació curta, però argumenteu. És a dir, trieu una de les dues opcions que hi ha (llibertat política contra benestar economic i social) i la defenseu dient el per què. Això és argumentar i és el que haurieu d´haver fet en tots els apartats. A la conclussió parleu de dos conceptes molt interesants: “bona manera de governar” i “poc desenvolupada”. El que passa és que no explique perque penseu que són així. És una llastima perque tindrieu una conclusió excelent. Altres punts concrets, com la introducció, estan prou bé.
Vos repetiré el mateix consell que als vostres companys: utilitzeu correctament les paraules. En l´apartat de l´expansió militar comenceu parlant de províncies romanes que ja no existeixen i després ho feu d´estats actuals que no existien llavors. O una cosa o un altra, però no totes dues.Ara bé, l´argument de que una cultura és més important quan més haga conquerit em sembla paupèrrima, encara que sospite que es troba força difosa. Quan parleu de restes del passat no penseu tan sols en edificis vells i pedres. Hi han moltes altres coses no físiques que ens influeixen molt més. Per exemple el menjar o la llengua. Al cap i a la fi, si no fora per els romans no existirien les classes de valencià.
