Blogia
LECTUBLOGBATX

PREMSA

EL CATALÀ A LA UNIVERSITAT

  Es multiplica la xifra d'universitaris estrangers interessats a aprendre català 09-02-2004 
   
  El nombre d'alumnes que fan cursos de català augmenta any rere any.I cada cop hi ha més estudiants forans a Catalunya,cosa que demostra que la llengua no és cap impediment.La informació prèvia,una assignatura pendent.

  MAITE MONTROI . Barcelona
El curs de català inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va tenir en tot l'any passat 587 alumnes. En aquest primer quadrimestre ja s'hi han matriculat 580 estudiants. Només és un exemple, però altres universitats catalanes han detectat increments similars. La raó d'aquest interès per aprendre català respon, d'una banda, al fet que el nombre d'estrangers que estudien a les universitats del Principat creix any rere any, i, de l'altra, a què aquests estudiants perceben, cada cop més, que aprendre la llengua és útil. El fet que Catalunya sigui el territori de l'Estat amb més estudiants forans demostra que la llengua no és cap obstacle, diuen els lingüistes.

A la Universitat de Barcelona (UB), la xifra d'estudiants matriculats en cursos de català ha crescut un 24% i, a la UPC, l'augment encara ha estat més pronunciat: un 48%. Aquesta evolució a l'alça també s'ha donat en la resta d'universitats catalanes. A més a més, hi ha universitaris que no es matriculen als cursos perquè els horaris no els van bé, però sí que participen en els programes de voluntariat lingüístic. Aquest programa i els cursos de català són gratuïts. A més, la universitat posa a la disposició dels alumnes forans un ampli programa d'activitats lúdiques.

Però molts dels 10.000 estudiants estrangers que estan matriculats a les universitats catalanes encara perceben el català com un obstacle. «Un dels motius que porten els universitaris a estudiar a Catalunya és aprendre castellà», diu el responsable del programa d'acollida de la UPC i la UAB, Jordi Pujol, i continua: «Quan arriben a classe es troben el català.» «Són les víctimes d'un procés informatiu deficient que ara comença a millorar», afirma. Pujol atribueix una part de la responsabilitat al «monolingüisme militant» del govern del PP, que ha fet que l'entesa entre les universitats d'origen i les catalanes sigui «molt complicada».

«No pretenem que aquests estudiants utilitzin el català en la intimitat», declara la responsable de l'oficina lingüística del Departament d'Universitats, Teresa Casals, i afegeix: «L'alumne ha d'entendre el missatge oral i escrit per no interferir en la política lingüística.» I això és més fàcil del que sembla, ja que «està demostrat que quan una persona aprèn una llengua romànica, les aprèn totes». «No volem ser monolingües, volem ser multilingües», conclou.

La informació prèvia, una assignatura pendent.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va elaborar el curs 2001/2002 una enquesta per conèixer els hàbits lingüístics a les aules arran de l'arribada d'estudiants forans. Els serveis lingüístics de la universitat van triar la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia en considerar-la un centre tipus. La mostra es va fer sobre 389 persones (311 alumnes autòctons, 41 d'intercanvi i 37 professors), però els resultats poden servir d'exemple per altres centres. L'enquesta mostra com el 85,4% dels alumnes estrangers sabia, abans de venir, que a Catalunya hi conviuen dues llengües, però la meitat d'aquests creu que el que li van explicar no s'adiu amb el que ha viscut. Per això, una de les conclusions de l'estudi és que la informació prèvia sobre la situació lingüística és encara una assignatura pendent.

Gairebé un 80% dels enquestats diu que la presència dels estudiants forans condiciona l'idioma en què es fan les classes, però això no molesta en excés els estudiants autòctons.

«No em pensava que tant»

Claudia Bottig és d'un poble (Baden) de molt a prop de Viena, i des del setembre estudia econòmiques a la URV. Com la majoria dels seus companys d'Erasmus, va venir a «practicar el castellà». «Sabia que aquí es parla català, perquè la universitat me'n va informar, i vaig investigar per Internet, però tampoc em pensava que tant», diu. De tota manera, «hauria vingut igualment, perquè aprens una altra cultura».

Tot i així, la Claudia, que ha fet un curs de català i ja l'entén, diu que els sis estrangers d'Erasmus de la facultat han aconseguit, «després de molt de batallar», que tots els seus professors canviïn de llengua i facin la classe en castellà.

http://www.casal-catala.at/fe.php?s=4&i=29

Rècord de visites del DIEC2

No s’ho creuen ni a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Des que el passat 18 d’abril, uns dies abans de la diada de Sant Jordi, es va penjar a Internet, amb consulta lliure, la segona edició del seu Diccionari (el DIEC2), ja ha rebut 644.352 consultes, exactament, fins ahir dimarts a les cinc de la tarda. La xifra suposa una mitjana de més de 15.300 consultes per dia. "No tenim gaires exemples per comparar-nos, però creiem que es moltíssim", diuen des de l’Institut, que remarquen que no es tracta d’un mitjà de comunicació: "És tot un diccionari i alhora no és més que un diccionari", remarca el president de l’IEC, Salvador Giner, que es declara "aclaparat" per la bona acollida.

O la llengua catalana desperta moltes passions o desperta molts dubtes. O segurament totes dues coses. Sigui com sigui, el cas és que el diccionari normatiu de l’acadèmia nacional ha superat l’escull d’una primera edició que va néixer coixa i envoltada de crítiques. Aquesta segona s’ha convertit de la nit al dia en un autèntic referent ciutadà... "i brillen per la seva absència les crítiques de fons al contingut", afegeix Giner.

El DIEC2 en línia, a més, ha hagut de compartir protagonisme totes aquestes setmanes amb la versió de paper, que des del seu llançament al carrer el 31 de març passat no ha deixat de sortir en algunes llistes de premsa entre els títols més venuts de no-ficció. Segons fonts editorials -l’obra l’han publicat conjuntament el Grup 62 i Enciclopèdia Catalana-, les vendes d’aquesta segona edició ja se situen al voltant dels 17.000 exemplars, a l’espera de comptabilitzar les últimes devolucions de llibreries de la campanya de Sant Jordi: "Pot variar una mica, però no gaire", adverteixen.

Doble consum
Aquesta xifra també és valorada, tant des de l’Institut com des del terreny editorial, com un autèntic èxit. Si segueix el ritme de vendes, i comptant amb la campanya de Nadal, els segells implicats en l’operació de comercialització creuen que en un any es pot esgotar el tiratge inicial de 30.000 exemplars. I cal tenir present que no es tracta d’una obra barata: el preu de venda és de 67 euros. "La gent ha optat per tenir l’obra a la prestatgeria, encara que ja disposessin de la primera edició o d’altres diccionaris, i al mateix temps per consultar-la per Internet", diu Giner.

Pel mateix Giner, tot plegat és molt bona notícia, tant per a l’IEC com per al país: "Vol dir que la llengua gaudeix de més bona salut del que sovint es diu. Quan hi ha un bon producte, la gent hi respon amb entusiasme, cosa que contrasta, per exemple, amb l’abstencionisme electoral". Millor la llengua que la política?

 

www.avui.cat

Una llengua, un mercat?

Aquests dies se celebra a Cartagena de Indias el Quart Congrés de la Llengua -espanyola, no cal dir-ho-. La gran preocupació dels escriptors, experts i acadèmics aplegats a l'entorn de la vitalitat de l'idioma comú és evitar que la segregació dialectal acabi desembocant en la secessió. Autors, editors i autoritats polítiques saben que l'única manera de fer front a la globalització i a la preponderància de l'anglès al mercat mundial és actuar des d'un gran front comú. "Una llengua, un mercat", repeteixen.

El castellà, fora de les fronteres estrictes del mercat espanyol, s'expressa a través de mil varietats, algunes de les quals comencen a ser inintel·ligibles per als altres parlants del mateix domini lingüístic. No és, afortunadament, el cas del català. Encara els parlants de Fraga o del Soler, de Maó o de Sant Vicent del Raspeig, de Girona o de València són capaços d'entendre's i intueixen, tot i que denominen l'idioma que parlen amb gentilicis diferents, que formen part de la mateixa comunitat lingüística.

Els problemes del català són uns altres. L'idioma perd força en moltes parts del seu domini i en alguns punts només és ja un record. Potser un parlant d'Alacant es podria entendre amb un altre de Perpinyà... en el cas que els dos encara parlessin català, cosa improbable perquè és molt difícil trobar gent en aquestes dues ciutats que el mantinguin com a idioma de relació amb l'entorn. Però el cas és que la unitat sentida o intuïda del català no implica que els territoris que el parlin en traguin el profit que se n'hauria de derivar. Gràcies a l'esquema territorial espanyol i a la falta d'eficàcia o de voluntat dels diferents governs autònoms, el català no s'ha cohesionat en un mercat únic.

La disgregació és la debilitat de l'idioma i pot comportar-ne a la llarga la desaparició. Per això és tan greu que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, hagi decidit impedir que Televisió de Catalunya arribi al País Valencià en una maniobra d'estricte abast electoral. I per això també és tan important que associacions de tota mena arreu del país facin arribar la seva protesta a qui ho ha permès podent evitar-ho: el ministre d'Indústria, Joan Clos.

www.avui.cat  28/03/07 

ESCRIPTORS INVISIBLES

Àngel Burgas, Jordi Folck i Gemma Lienas, apostes de La Galera per Sant Jordi


Eva Piquer

Ara que les novetats editorials ens surten per les orelles, La Galera ha volgut recordar que la literatura infantil i juvenil també existeix, tot i la invisibilitat mediàtica que pateix fora de les publicacions especialitzades.

Amb vista a aquest Sant Jordi, l'editorial aposta amb força per tres títols: El club de la cistella, d'Àngel Burgas (premi Folch i Torres 2006); L'única i veritable llegenda de Sant Jordi contada pel drac, de Jordi Folck; i Les balenes desorientades, de Gemma Lienas.

"L'etiqueta d'escriptor per a joves és un handicap total, no te la treus mai de sobre", admet Lienas, que s'ha dedicat a revisar la sèrie protagonitzada per Emi i Max, pensada per acostar la ciència als lectors preadolescents.

"A la literatura infantil i juvenil catalana hi ha pocs llibres d'humor", considera Folck, que ha imaginat "què hauria passat si Sant Jordi no hagués mort el drac".

Justament, d'humor no en falta a El club de la cistella, on Àngel Burgas parteix d'un anterior llibre seu, L'anticlub, per explicar la història dels alumnes d'una escola que volen formar una colla i se'n surten d'aquella manera.

TOT ARRIBA

TOT ARRIBA

L'últim Harry Potter sortirà el 21 de juliol

Redacció

L'últim llibre de la saga del mag Harry Potter, Harry Potter and the Deathly Hallows (Harry Potter i els sants sepulcrals), sortirà publicada en llengua anglesa arreu del món el dissabte 21 de juliol, segons va anunciar ahir l'editorial Bloombury. Per primer cop l'editorial també traurà a la venda, de forma simultània, un audiobook amb el relat llegit per l'actor Stephen Fry. Els sis llibres de Harry Potter ja publicats han venut més de 325 milions de còpies arreu del món i han estat traduïts a 64 llengües.

Notícia extreta del diari Avui: www.avui.com

INTERNET A CASA

La meitat de les llars espanyoles ja tenen connexió a internet i la banda ampla augmenta un 40% en un any

Internet arriba al 48% de les llars de l'Estat i uns 16 milions i mig de persones en són usuàries, segons dades d'un informe de la Fundació Telefónica referents al 2006. El mateix estudi indica que hi ha 7 milions de connexions de banda ampla, un 40% més que l'any anterior. A més, un de cada quatre ciutadans navega diàriament per la xarxa, quan un any enrere aquesta proporció era un de cada cinc.
Internet es consolida com una eina més que habitual. Segons un estudi de Telefónica el nombre de connexions de banda ampla al conjunt d’Espanya ha arribat als 7 milions, la qual cosa suposa un increment del 40% respecte de l’any passat i catapulta l’Estat fins al desè país del món de connexions d’alta capacitat.

Segons l'informe “L'avanç de la societat de la informació a Espanya”, el model de negoci de l'explotació comercial d'internet "ja és sostenible". Pel ministre d'Indústria, Joan Clos, Espanya es troba "al començament del creixement en fase exponencial del consum i la capacitat de comunicació a través d'internet".

Gairebé la meitat dels ciutadans majors de 16 anys declaren haver utilitzat internet en els últims tres mesos (47,9 %). A més, un 38% assegura haver accedit a internet l'últim mes, i un 23,6% es declaren usuaris habituals de la xarxa.

L'estudi constata diverses "noves realitats" que es resumeixen, segons el director general de grans empreses de Telefónica, Javier Aguilera, que internet "ha recuperat posicions". Com a eixos del canvi, la promoció de continguts elaborats per l'usuari mateix, que ha explotat l'any passat gràcies a fenòmens com ara Youtube, Wikimedia o MySpace, que es nodreixen de continguts elaborats pels internautes i que, "fa tres anys, ni existien i ara són els protagonistes, la “killer application” -o servei principal- dels proveïdors de servei d'internet", ha assenyalat.
Notícia Extreta de: www.catalunyainformacio.cat