Una llengua, un mercat?

Aquests dies se celebra a Cartagena de Indias el Quart Congrés de la Llengua -espanyola, no cal dir-ho-. La gran preocupació dels escriptors, experts i acadèmics aplegats a l'entorn de la vitalitat de l'idioma comú és evitar que la segregació dialectal acabi desembocant en la secessió. Autors, editors i autoritats polítiques saben que l'única manera de fer front a la globalització i a la preponderància de l'anglès al mercat mundial és actuar des d'un gran front comú. "Una llengua, un mercat", repeteixen.

El castellà, fora de les fronteres estrictes del mercat espanyol, s'expressa a través de mil varietats, algunes de les quals comencen a ser inintel·ligibles per als altres parlants del mateix domini lingüístic. No és, afortunadament, el cas del català. Encara els parlants de Fraga o del Soler, de Maó o de Sant Vicent del Raspeig, de Girona o de València són capaços d'entendre's i intueixen, tot i que denominen l'idioma que parlen amb gentilicis diferents, que formen part de la mateixa comunitat lingüística.

Els problemes del català són uns altres. L'idioma perd força en moltes parts del seu domini i en alguns punts només és ja un record. Potser un parlant d'Alacant es podria entendre amb un altre de Perpinyà... en el cas que els dos encara parlessin català, cosa improbable perquè és molt difícil trobar gent en aquestes dues ciutats que el mantinguin com a idioma de relació amb l'entorn. Però el cas és que la unitat sentida o intuïda del català no implica que els territoris que el parlin en traguin el profit que se n'hauria de derivar. Gràcies a l'esquema territorial espanyol i a la falta d'eficàcia o de voluntat dels diferents governs autònoms, el català no s'ha cohesionat en un mercat únic.

La disgregació és la debilitat de l'idioma i pot comportar-ne a la llarga la desaparició. Per això és tan greu que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, hagi decidit impedir que Televisió de Catalunya arribi al País Valencià en una maniobra d'estricte abast electoral. I per això també és tan important que associacions de tota mena arreu del país facin arribar la seva protesta a qui ho ha permès podent evitar-ho: el ministre d'Indústria, Joan Clos.

www.avui.cat  28/03/07