Blogia
LECTUBLOGBATX

LA PISCINA

Pensant-ho bé, avui em desideixo a parlar sobre les piscines. Sí, bé, aquelles piscines municipals en què es junta tota la gent del poble o ciutat, més la dels pobles sense piscina del cantó, més els quatre turistes desorientats que buscant la platja han anat a parar a la bassa del mig de la ciutat... en fí.

El cas és que cada cop que vas a la piscina hi trobes un munt de coses sorprenents que realment deixen una forta petjada a la teva vida...com aquell nen empastifat de crema, que el pobre veus que s'ofega i la seva mare li va dient, "espera espera! Vine que a l'esquena tens un tros sense crema i encara et cremaràs i llavors..." però déu meu! Pobre nen! a més, un cop la seva mare li ha donat el vist-i-plau per anar a l'aigua, aquest corre com un desesperat i ‘xaffff'.. s'hi llença i veus com l'aigua del seu voltant, en contes de tornar-se vermella com va fer Moisès en els seus temps.. esdevé blanca.. i el nen surt de l'aigua sense crema, però amb un munt de cremades al cos i la mare és llavors quan pren la ferma decisió de dir ‘vine que et posaré més crema'.. i això es torna la "història interminable".

També et sorprenen les típiques dones que per tal d'aparentar deu o vint anys menys, es posen el biquini que tenen des de fa uns altres deu o vint anys menys i pensant-se que "la dieta del biquini" els ha funcionat es recorren tota la piscina amunt i avall així com una desfilada de models. Però això no es el pitjor de tot...

El pitjor és quan l'aigua ja deixa de ser aigua, i es torna una barreja de crema (la crema del pobre nen), cabells (sí, sí, és realment seriós aquest tema.. perquè contant que a una persona quan es fica a l'aigua li cauen uns 3 o 4 cabells de mitjana.. imaginin! Si passen unes 100 persones per l'aigua..! està realment infestada de cabells.. i llavors sempre hi ha el pobre noi/a que empassa aigua, imaginin per un esgarrifós segon que s'empassa dos cabells de la noia de la melena rossa! S'ofega! .. llavors, aquí tenim l'altra gran teoria sobre els ofegaments a les piscines!, res de talls de digestió, ni de xocs, ni de desmais.. són cabells! )..bé, prosseguim, l'aigua, descobrim que també té una munió d'hormones sorprenent! Per parar un tren! Perquè segurament haureu vist més d'un cop, de dos, i de tres, la típica parelleta adolescent que aprofita l'aigua per deixar volar les seves fantasies i... bé, això ja ho sabeu... totes aquestes hormones alliberades on van?.. a l'aigua!

I per si no n'hi hagués prou, sempre podem mirar la part positiva de la piscina... Imaginin: arribes, tu estrenes el teu biquini que et senta tan bé; t'estires sobre la gespa. De sobte et passa per davant el socorrista nou... aquell bombó amb prou feines major d'edat, tot moreno, amb les ulleres de sol de vidres blaus elèctrics, i la creu roja a l'esquena; i a tu se't cau la baba i t'oblides per complet de com es nada, i, com si l'aigua et cridés, et llances precipitadament a la piscina ...glug glug, glug! T'ofegues sense poder evitar-ho i esperes a que vingui el teu príncep de la creu roja a salvar-te.. però quan portes mitja hora fent veure que t'ofegues, i ja portes la panxa inflada con una bota de tota l'aigua que has arribat a empassar, treus el cap per la vora, i veus el teu príncep xerrant i fent manetes amb la seva xicota que està al marge de la piscina; amb el seu biquini florejat (que li senta molt millor que a tu) i la seva manicura impecable. Llavors penses la típica expressió de ‘tierra trágame', però t'adones que tot t'ha sortit malament de tal manera que la terra no se't pot empassar, que, perquè ho faci has de sortir de l'aigua.

Surts, i t'estires de nou a la tovallola. I veus que unes 20 noies, com tu has fet abans, intenten ofegar-se deliberadament. Llavors somrius.

Però llavors, t'adones d'un fet que t'ha commogut: arriba una família (la mare, el pare, els quatre fills, l'avia, l'avi, la tia i l'oncle amb els seus dos fills més, i la veïna de l'àvia amb la seva cosina llunyana), i busca un lloc i com que no el troba a la gespa, es planta al ciment del voltant de la piscina. Llavors el pare treu d'una bossa enorme tot de trastos inflables, i a cop de pulmó i de manxa, ell, la mare, la tia i l'oncle comencen a inflar-los. I un cop tenen les 4 colxonetes i els 5 flotadors a punt la mainada els enxampa i xofff! Una onada gegant deguda a l'impacte dels vuit nens, més els 9 objectes no identificats esdevé un tsunami letal. Magnífic, ara l'aigua es propietat privada de la família nombrosa, bàsicament perquè no hi cap ningú més. I llavors, com superman apareix el guàrdia de seguretat de la piscina i els hi diu "no es poden portar colxonetes a la piscina així que si us plau, treguin-les de l'aigua".. i ja tenim la guerra de les galàxies muntada! Els nens comencen a gemegar, l'avia s'acosta a l'aigua i comença a escridassar el pobre guàrdia, llavors s'acosta la tia, i més tard venen l'avi i l'oncle ... i finalment el guàrdia tot esglaiat pel desgavell que li ha causat la família ‘monster', pren la decisió de no actuar d'acord amb la norma i deixar-los fer.

 

I, la veritat es que hi ha una llista impressionant de coses a explicar, però avui acabo aquí, que fa calor i sabeu on me'n vaig¿?..

A la piscina!

 

 

Andrea Rios 

 

 

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres