I. La Justícia
En un lloc molt, molt llunyà, vivia un porc anomenat Calixte, era un porc amable i tolerant i fins i tot es podria dir, que era l'únic que respectava a tot el veïnat. Melivea era una gata molt maca, que agradava a tothom i especialment a Calixte, el porc, però tambe era estimada pel terratinent de la zona, l'ànec Gervasi, l'èsser a qui tots respectaven, més bé li tenien por per allò que els pugués fer.
La família de Melivea era molt molt humil i aprofitant-se de la situació econòmica, Gervasi, acompanyat del seu serf, Llúcio que era un talp, al qual li havien ficat aquest nom en honor al patró dels cecs o invidents, va oferir al cap de la família, el pare de Melivea, un gran patrimoni, on li anava a regalar entre d'altres, grans vivendes, terres de cultiu, etc... tot això a canvi de que li donara permís per casar-se amb la seua filla, la gata Melivea. El pare li va respondre que havia de consultar-ho amb la resta de la família i llavors, no podia donar-li la resposta en eixe mateix moment, ja que no disposava de la informació ni sabia el que li anaven a dir els seus. Quan els ho va comunicar, tant Melivea com la resta de la família van voler acceptar el tracte, ja que fent eixe pacte aconseguirien que la seua família tingués moltes possessions i per tant mai tornarien a ser pobres ni ells, ni les generacions vinents.
El dia següent, en assabentar-se Gervasi de la decisió que havien pres, estava la mar de content i tot seguit, li ho va comunicar al seu serf, Llúcio al qual li va dir que fes tots els preparatius per a la cerimònia i que invitara a tots els veïns l'enllaç, per a demostrar la "popularitat" que ell tenia. Dit i fet, en menys d'un dia Llúcio ho tenia tot preparat, eixe mateix diumenge seria la cerimònia nupcial.
Quan Calixte va vore la seva targeta de convidat a la bústia, es va fer de pedra, mai hagués imaginat que Gervasi estigués enamorat de Melivea, ara ja li sabia malament dir-li res del seu amor a la ja compromesa gata. No va trencar la targeta, per supost no es volia perdre veure a la seva estimada vestida amb un trage preciós, i vore-la a ella feliç en un dia tan bonic per a ella.
Melivea estava molt trista i no tenia cap il·lusió pel casament, més bé tot el contrari estava angoixada i volia que el rellotge es parés i el temps no anara endavant, perquè cada segon que passava, l'enllaç estava més pròxim, i ella veritablement a qui volia era a Calixte, que era amable, respectuós i tolerant amb la gent, no aquest terratinent, perquè també sabia que no es casava amb ell només sinó amb eixe talp que era quasi cec i que a més a més pareixia la seva ombra.
El dia de la cerimònia era hui, cada u, s'havia alçat de bon matí per a arreglar-se per a l'event, la núvia anava amb un preciós vestit de color blanc, però ella no feia gens de bona cara, era normal, anava a fer el que desitjava que no ocorrira des de feia dies. Gervasi, es va ficar un dels millors trages que tenia, que per cert, en tenia un fum, tots ben cars, així anava la cosa, convidava a gent que no podia ni menjar i ell era ric i poderós sobre ells. Llúcio, al ser el serf de Gervasi, també tenia bons trages, moltíssims menys, però com a mínim en tenia. Calixte, no tenia cap trage decent, al cap i a la fi a ell no li feien falta, ell es dedicava a treballar els cultius que havia heretat feia anys i que passaven de generació en generació de la seua família. Busca que buscaràs va trobar un trage molt antic, que devia haver pertangut a un dels seus avis, al ficar-se'l se li va esgarrar tot, el pantaló era ja gairebé inexistent i la jaqueta tenia un enorme tall a l'esquena de dalt a avall; no ho va pensar es va ficar una camisa neta i uns pantalons que tenia per estrenar, i se'n va anar així a l'enllaç. Com ell, la resta de veins, els únics que anaven bé eren els de sempre, Gervasi i Llúcio, bé en aquesta ocasió la nóvia també hi anava, però perquè el vestit havia estat comprat per Gervasi.
A l'hora de la cerimònia, els primers en arribar varen ser els convidats, estaven feliços com a mínim després d'haver estat sotmesos de l'ànec, aquest els va convidar a la seva boda, i així podrien gaudir d'un bon banquet. El retor de la cerimonia era un pingüí, i anava vestit continuament amb una indumentària poc religiosa, un esmòquing negre, i un llacet al coll. Va escomençar a sonar la música, entrava el nòvio, la música continuava sonant i en breus moments va aparèixer la nòvia. Als últims seients de l'església estava assegut Calixte, que no podia ficar remei al casament. La cerimònia va escomençar, i als pocs minuts que el retor parlara, es va escoltar un so estrepitós, era la porta de la basílica, i es veia una cosa que havia entrat volant. Era Oriol el savi mussol. Tothom es va quedar parat, sabien que el savi Oriol, no sortia mai del bosc on viva, si no era per una cosa molt greu o de caràcter important per als veïns, per aquesta raó i la seva rapidesa a l'hora d'esbrinar coses estava considerat una espècie de semi-Déu al qual tots respectaven i feien el que ell deia. Encara que no estiguessin d'acord, si ell deia una cosa, eixa cosa s'havia de fer. Oriol es va ficar al costat del pingüí i despres de dir-li una cosa a l'oïda, es va dirigir cap al veïnat i va dir:
-No es pot sotmetre a aquesta jove a casar-se amb Gervasi, ell no es el seu amor, i per davant de tots els bens de la terra, estan els sentiments i l'amor. Melivea, no esta enamorada de Gervasi!ella esta enamorada del jove i afable Calixte! i ell, si no m'equivoque, va dir rient, també l'estima a ella!
Calixte es va alçar i no va dir cap paraula. Si més no, Gervasi, es va girar i es va dirigir junt amb el seu vassall cap a la porta cridant:
-Ja veureu! Ja! quan algú m'hage de demanar alguna cosa, no donaré res! mai!
-I d'eixe vell boig, el mussol, m'encarregaré jo mateix.-va dir Llúcio.
quan va haver sortit els dos de l'esglesia, Oriol va dir:
-Vine Calixte, ja que estan fets tots els preparatius...Celebrem la boda!
Calixte va anar corrents cap a l'altar, l'únic que li faltava era el trage de nóvio, cosa que va ser arreglada rapidament per voluntat del retor, li va deixar el seu esmòquing, ell en tenia de lleva i posa, i va anar a per un altre a un armari que tenia al costat de l'orgue, per poder oficiar la cerimònia decentment.
Gervasi i el seu serf, estaven realment enfadats, i només pretenien que el temps els donara una oportunitat per venjar-se de tots.
0 comentarios