Blogia
LECTUBLOGBATX

RACÓ DE L'ESCRIPTURA

ELS TEXTOS DESCRIPTIUS

Com a final del taller de valencià, us propose que em demostreu tot el que heu millorat a partir de l’elaboració d’una sèrie de textos descriptius que trobareu a continuació. Us deixe prèviament un llistat d’aspectes que tindré en compte quan els corregiré.

  • Ortografia
  • Varietat de lèxic
  • Tipus de registre (estàndard, col·loquial...)
  • Ús dels verbs
  • Els signes de puntuació (punts, comes...)
  • Coherència del text
  • Estructuració del text
  • Connectors
  • Sintaxi
  • Adequació a la tipologia textual

 

Ara sí. Concentració i a treballar!!

FORMULARI PER A REDACTAR ELS TEXTOS 

HISTÒRIES COL·LECTIVES

HISTÒRIES COL·LECTIVES

Sempre m'ha agradat molt aquest joc perquè els resultats poden ser fantàstics. Cada persona que vulga participar ha de continuar la història però només amb tres o quatre línies, de manera que es quede oberta per a que la continue el següet. Us animeu? Aquest és l'inici que us propose però en podeu proposar d'altres:

 

Hi havia una vegada un arbre en el pati d'un col·legi que servia de punt d'encontre per a una colla d'alumnes que hi estaven d'allò més bé protegint-se del fred i la calor sota les seues branques. Un dia ...

INVASIÓ SUBTIL

INVASIÓ SUBTIL INVASIÓ SUBTIL 

A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals.

 

A l'hora de sopar, va asseure's a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l'atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

 

Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corrents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida -"amb força ceba", digué-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, cafè, una copa de conyac i una breva.

 

M'havia imaginat que el japonè menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: l'home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.

 

D'altra banda, parlava català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l'entrevista, l'hi posava jo, condicionant tota la meva actuació -gestos, paraules, entrades de conversa-, al fet que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.

 

Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor d'aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment del braç…

 Aquest és un fragment del conte de Pere Calders “Invasió subtil”. Si voleu, podeu inventar un final, penjar-lo i después comparar-lo amb l’original. Seríeu capaços de superar la imaginació de l’autor? Ho podeu comprovar llegint-ne el final a: http://www.xtec.es/~evicioso/garrotxa/invasio.htm