Blogia
LECTUBLOGBATX

III. La Temprança

III. La Temprança

 

Després dels passats incidents a Vilabojadura del riu, el casament frustrat de Gervasi amb Melivea i la venjança de Gervasi deixant d'acomoplir les normes d'urbanitat que també va ser frustat pels ciutadans de Vilabojadura, ara Vilabojadura tornava a ser el que era al principi de la història del terme. Un poble on tothom es comportava i s'apreciava, tots estaven contents i feliços de ser veins, les cases estaven netes i pintades amb cals blanca com a simbol de pau i de puresa, els carrers,  el voltant de les portes, i els balcons dels veins estaven coberts de precioses plantes sense flor, que donaven llum i alegria a qualsevol que passés per allí mitjançant el seu color verd, en alguns llocs també hi havia flors de tots tipus, roses, clavells, geranis de diferents colors, etc. Els estels brillaven com mai ho havien fet, la lluna i el sol discutien per quedar-se més estona contemplant als feliços habitants, i al terme, que ara estava millor que mai.

 

Els veïns per celebrar esta situació d'alegria, felicitat i benestar feien una festa cada mes, on tothom bevia i menjava sense abusar i sense embrutar. Els veïns esperaven cada mes esta data del calendari, ja que era el millor dia i la millor nit de tot el mes. A poc a poc, els veïns van decidir apropar estes celebracions, al principi les van acurtar a cada quinze dies. Passat un temps tornaven a estar com abans, i van decidir acurtar més les festes, ara serien cada setmana. Al cap de poques setmanes, van apropar mes encara la data, ara dia sí i dia no, hi havia festa. Fins que al final la festa no acabava mai, era una festa continua, no tenien temps ni per a descansar ni per a treballar.

 

Melivea, no parava de menjar en tot el dia, cada segon que passava estava mes greixuda. Manolo el bou bevia i menjava sense parar, s'havia convertit en un semental de 700 quilograms. Ernestina la vaca, i Maruja la gallina, no paraven de xarrar i criticar a la resta de veïns, encara que elles no es quedaven curtes, anaven tot el dia amb el Gin Tònic a la mà, i cridaven més i més fort que mai. Calixte i Ulisses tampoc paraven de menjar, anaven tot el dia fent "rondes" de cerveses, Calixte de vegades sentia por per les seves cuixes, els pernils anaven que volaven!

 

Gervasi i el seu serf Llúcio, ara que tornaven a ser bones persones com al principi dels principis, també estaven sempre de festa, ells, com no, havien de beure begudes i menjars de més prestigi, però al cap i a la fi no tenien cap moderació tampoc, allò era un gran desastre. En passar el temps, la gent perdia diners, cada cop vivien pijor, com que ningú treballava no hi havia diners, les fasanes de les cases del poble, van passar de ser les més precioses de la terra a convertir-se en una paret plena de descontxons i forats produïts per les rates i demés insectes, les plantes que decoraven els carrers, estaven quasi mortes, ningú les regava i com sempre feia bon temps, no plovia, les flors es van margir, els adoquins dels carrers estaven coberts per una capa de color negra en la qual s'apegava qualsevol èsser vivent que passara per allí.

Allò havia passat de ser un indret preciós a ser un lloc odiós, detestable i fastigós.

 

En el paratge natural del Mont Pirat, estava l'èsser més important per a tots de la ciutat, el que tots respectaven i el que tots obeïen. Quan Oriol el mussol, es va assabentar de la situació en la qual es trobaven els seus amics, i per davant de tot el seu poble, va decidir actuar, sabia ben bé que si ell no aturava esta situació, ningú ho faria, i Vilabojadura del riu estaria destinada a la destrucció inminent.

 

Als pocs minuts de preparar-se tant físicament, como psíquicament per a la situació a la qual s'havia d'afrontar, va anar amb cara d'enuig a la plaça on estava la celebreació continua.

 

En arribar-hi va dir:

-Ciutadans de Vilabojadura! Açò no pot seguir així, estes bacanals s'han d'acabar! Cada cop el poble esta més brut i més empijorat, l'únic lloc que encara continua tenint l'encant propi de Vilabojadura és el Mont Pirat! I perquè ningú va a allí a beure i menjar! Heu de tenir i cultivar la virtut de la temprança, heu de tenir moderació amb tot allò que feu!

 

Després de les paraules del savi, tothom va parar de beure i immediatament, van escomençar a rentar i tornar a fer deVilabojadura, la ciutat per la qual es feien aquelles celebracions, i no en el que s'havia convertit. La rentada general de la vila, va durar pocs dies, passats estos, tot tornava  a la normalitat. Vilabojadura tornava a ser la ciutat a la qual tant el sol com la lluna volien contemplar a totes hores.

 

 David Luís Lòpez

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

2 comentarios

Lorena -

Thank you very much for your comment! we hope to be as enterteining as possible. See you!

yuyezi3091@gmail.com -

Blogs are really cool. They are so entertaining like this one. However there are blogs which are offensive even blogs about servng trays could be one of them..
http://www.nikeairjordan.cc/air-jordan-6-vi-20/
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres