Blogia
LECTUBLOGBATX

II. La Urbanitat

A Vilabojadura del riu, no hi havia alcalde ni ningú que manara per damunt del poble. Tothom complia una sèrie de normes d'urbanitat i per danvant de tot respectaven el territori i el medi ambient, cuidant els carrers i la ciutat.Després d'haver passat unes dies després de l'enllaç, Gervasi seguia amb un enuig terrible, i com que l'únic que se li va ocòrrer era fotre a tot el veïnat; va decidir deixar de respectar aquelles normes amb les quals la ciutat es mantenia perfecta, les normes d'urbanitat.

Primer, va escomençar a fer footing pels parcs i jardins de la ciutat, que no eren pocs. Qui de debó feia footing era el seu serf Llúcio, Gervasi, simplement era arrosegat pel talp en un artilugi que havia dissenyat per a l'ocasió, amb el qual ell només anava assegut. D'aquesta manera els jardins van desaparèixer en pocs dies, i ara eren estancs de fang on dominaven les marques greixudes de les rodes de l'aparell i les petjades del talp.

Després l'ànec com que no disposava d'esfinter igual que les altres aus, no podia aguantar-se les ganes de defecar, ni ara ni mai ho havia pogut fer, ja que el seu aparell excretor no li permetia dur a terme esta funció, abans o bé portava uns bolquers, o tot seguit de que succeira l'acció recollia l'excrement, bé ell directament, no feia eixa tasca, ell pensava que era una cosa fastigosa i que li llevava categoria i per això ho manava fer, el pobre talp també s'encarregava d'això. Ara ni portava bolquers ni ho arreplegava, per això el carrer estava ple de defecacions i la pudor era insuportable a tot arreu.

Com que les altres mesures li semblaven poca cosa, i al cap i a la fi, no es venjava directament del mussol Oriol, va decidir comprar els arbres del voltant d'on vivia Oriol. A cada arbre va decidir fer una vivenda, no per guanyar diners, que també, sinó per molestar al musol, aprofitant que ell dormia de dia, i les obres obviament també es realitzaven quan el sol sortia.

Aquests actes van tenir les seues conseqüències, el savi Oriol estava ingressat a l'hospital per insomni mentre que els altres veïns no podien suportar la pudor i estaven desesperats per l'estat dels jardins públics.

Els veïns, després de patir estos fets, van anar immediatament a reunir-se amb el savi, el qual es trobava horrible, a l'hospital. Allí mateix, a l'habitació de l'hospital, es van reunir quasi tots els veïns: Calixte el porc i Melivea la gata, Ernestina la vaca i Manolo el bou, Ulisses el gall i Maruja la gallina, entre d'altres. Tots estaven molt enfadats i els crits arribaven fins al cim de la muntanya del poble, fins que una veu baixa els va fer callar, per a que l'escoltaren, era Oriol.

De l'assemblea van sortir amb les idees ben clares, disposats a aturar la posició que havia pres Gervasi. Mentre que ells anaven preparant el seu contraatac, Oriol s'anava recuperant, aquella visita encara que fora per interés dels veïns, l'havia alegrat, ell savia que en el fons el volien, i ja pensava que fins i tot estava bé.

Dit i fet, els veïns es van disposar a fer el que havien acordat: van comprar dos "martells compressors", i fent torns entre ells, perseguien a tot arreu a Gervasi, inclós de nit. Mentre uns perseguien a l'ànec amb les eines, altres arreplegaven els escrements i les escombreries dels carrers i les dipossitaven a la porta de la casa de l'ànec.

Gervasi estava desesperat i no sabia què fer, tenia por de que l'altra venjança que pugueren fer, perquè encara no havien solventat el problema dels jardíns, i a Vilabojadura la natura era la cosa que més estimava tothom. Gervasi estava atemorit i va decidir no fer res, tot el contrari, aturar les seues venjances, ja que en la situació que ell es trobava, el més perjudicat era ell.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres