EL CATALÀ A LA UNIVERSITAT

	Es multiplica la xifra d'universitaris estrangers interessats a aprendre català	09-02-2004
	El nombre d'alumnes que fan cursos de català augmenta any rere any.I cada cop hi ha més estudiants forans a Catalunya,cosa que demostra que la llengua no és cap impediment.La informació prèvia,una assignatura pendent.
	MAITE MONTROI . Barcelona El curs de català inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va tenir en tot l'any passat 587 alumnes. En aquest primer quadrimestre ja s'hi han matriculat 580 estudiants. Només és un exemple, però altres universitats catalanes han detectat increments similars. La raó d'aquest interès per aprendre català respon, d'una banda, al fet que el nombre d'estrangers que estudien a les universitats del Principat creix any rere any, i, de l'altra, a què aquests estudiants perceben, cada cop més, que aprendre la llengua és útil. El fet que Catalunya sigui el territori de l'Estat amb més estudiants forans demostra que la llengua no és cap obstacle, diuen els lingüistes. A la Universitat de Barcelona (UB), la xifra d'estudiants matriculats en cursos de català ha crescut un 24% i, a la UPC, l'augment encara ha estat més pronunciat: un 48%. Aquesta evolució a l'alça també s'ha donat en la resta d'universitats catalanes. A més a més, hi ha universitaris que no es matriculen als cursos perquè els horaris no els van bé, però sí que participen en els programes de voluntariat lingüístic. Aquest programa i els cursos de català són gratuïts. A més, la universitat posa a la disposició dels alumnes forans un ampli programa d'activitats lúdiques. Però molts dels 10.000 estudiants estrangers que estan matriculats a les universitats catalanes encara perceben el català com un obstacle. «Un dels motius que porten els universitaris a estudiar a Catalunya és aprendre castellà», diu el responsable del programa d'acollida de la UPC i la UAB, Jordi Pujol, i continua: «Quan arriben a classe es troben el català.» «Són les víctimes d'un procés informatiu deficient que ara comença a millorar», afirma. Pujol atribueix una part de la responsabilitat al «monolingüisme militant» del govern del PP, que ha fet que l'entesa entre les universitats d'origen i les catalanes sigui «molt complicada». «No pretenem que aquests estudiants utilitzin el català en la intimitat», declara la responsable de l'oficina lingüística del Departament d'Universitats, Teresa Casals, i afegeix: «L'alumne ha d'entendre el missatge oral i escrit per no interferir en la política lingüística.» I això és més fàcil del que sembla, ja que «està demostrat que quan una persona aprèn una llengua romànica, les aprèn totes». «No volem ser monolingües, volem ser multilingües», conclou. La informació prèvia, una assignatura pendent. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va elaborar el curs 2001/2002 una enquesta per conèixer els hàbits lingüístics a les aules arran de l'arribada d'estudiants forans. Els serveis lingüístics de la universitat van triar la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia en considerar-la un centre tipus. La mostra es va fer sobre 389 persones (311 alumnes autòctons, 41 d'intercanvi i 37 professors), però els resultats poden servir d'exemple per altres centres. L'enquesta mostra com el 85,4% dels alumnes estrangers sabia, abans de venir, que a Catalunya hi conviuen dues llengües, però la meitat d'aquests creu que el que li van explicar no s'adiu amb el que ha viscut. Per això, una de les conclusions de l'estudi és que la informació prèvia sobre la situació lingüística és encara una assignatura pendent. Gairebé un 80% dels enquestats diu que la presència dels estudiants forans condiciona l'idioma en què es fan les classes, però això no molesta en excés els estudiants autòctons. «No em pensava que tant» Claudia Bottig és d'un poble (Baden) de molt a prop de Viena, i des del setembre estudia econòmiques a la URV. Com la majoria dels seus companys d'Erasmus, va venir a «practicar el castellà». «Sabia que aquí es parla català, perquè la universitat me'n va informar, i vaig investigar per Internet, però tampoc em pensava que tant», diu. De tota manera, «hauria vingut igualment, perquè aprens una altra cultura». Tot i així, la Claudia, que ha fet un curs de català i ja l'entén, diu que els sis estrangers d'Erasmus de la facultat han aconseguit, «després de molt de batallar», que tots els seus professors canviïn de llengua i facin la classe en castellà. http://www.casal-catala.at/fe.php?s=4&i=29