Se muestran los artículos pertenecientes a Junio de 2007.
03/06/2007
Rècord de visites del DIEC2
No s’ho creuen ni a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Des que el passat 18 d’abril, uns dies abans de la diada de Sant Jordi, es va penjar a Internet, amb consulta lliure, la segona edició del seu Diccionari (el DIEC2), ja ha rebut 644.352 consultes, exactament, fins ahir dimarts a les cinc de la tarda. La xifra suposa una mitjana de més de 15.300 consultes per dia. "No tenim gaires exemples per comparar-nos, però creiem que es moltíssim", diuen des de l’Institut, que remarquen que no es tracta d’un mitjà de comunicació: "És tot un diccionari i alhora no és més que un diccionari", remarca el president de l’IEC, Salvador Giner, que es declara "aclaparat" per la bona acollida.
O la llengua catalana desperta moltes passions o desperta molts dubtes. O segurament totes dues coses. Sigui com sigui, el cas és que el diccionari normatiu de l’acadèmia nacional ha superat l’escull d’una primera edició que va néixer coixa i envoltada de crítiques. Aquesta segona s’ha convertit de la nit al dia en un autèntic referent ciutadà... "i brillen per la seva absència les crítiques de fons al contingut", afegeix Giner.
El DIEC2 en línia, a més, ha hagut de compartir protagonisme totes aquestes setmanes amb la versió de paper, que des del seu llançament al carrer el 31 de març passat no ha deixat de sortir en algunes llistes de premsa entre els títols més venuts de no-ficció. Segons fonts editorials -l’obra l’han publicat conjuntament el Grup 62 i Enciclopèdia Catalana-, les vendes d’aquesta segona edició ja se situen al voltant dels 17.000 exemplars, a l’espera de comptabilitzar les últimes devolucions de llibreries de la campanya de Sant Jordi: "Pot variar una mica, però no gaire", adverteixen.
Doble consum
Aquesta xifra també és valorada, tant des de l’Institut com des del terreny editorial, com un autèntic èxit. Si segueix el ritme de vendes, i comptant amb la campanya de Nadal, els segells implicats en l’operació de comercialització creuen que en un any es pot esgotar el tiratge inicial de 30.000 exemplars. I cal tenir present que no es tracta d’una obra barata: el preu de venda és de 67 euros. "La gent ha optat per tenir l’obra a la prestatgeria, encara que ja disposessin de la primera edició o d’altres diccionaris, i al mateix temps per consultar-la per Internet", diu Giner.
Pel mateix Giner, tot plegat és molt bona notícia, tant per a l’IEC com per al país: "Vol dir que la llengua gaudeix de més bona salut del que sovint es diu. Quan hi ha un bon producte, la gent hi respon amb entusiasme, cosa que contrasta, per exemple, amb l’abstencionisme electoral". Millor la llengua que la política?
www.avui.cat
EL DADOR DE RECORDS
06/06/2007
EXTRA, EXTRA!!
08/06/2007
EL CATALÀ A LA UNIVERSITAT
| Es multiplica la xifra d'universitaris estrangers interessats a aprendre català | 09-02-2004 | |
| El nombre d'alumnes que fan cursos de català augmenta any rere any.I cada cop hi ha més estudiants forans a Catalunya,cosa que demostra que la llengua no és cap impediment.La informació prèvia,una assignatura pendent. | ||
| MAITE MONTROI . Barcelona El curs de català inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va tenir en tot l'any passat 587 alumnes. En aquest primer quadrimestre ja s'hi han matriculat 580 estudiants. Només és un exemple, però altres universitats catalanes han detectat increments similars. La raó d'aquest interès per aprendre català respon, d'una banda, al fet que el nombre d'estrangers que estudien a les universitats del Principat creix any rere any, i, de l'altra, a què aquests estudiants perceben, cada cop més, que aprendre la llengua és útil. El fet que Catalunya sigui el territori de l'Estat amb més estudiants forans demostra que la llengua no és cap obstacle, diuen els lingüistes. A la Universitat de Barcelona (UB), la xifra d'estudiants matriculats en cursos de català ha crescut un 24% i, a la UPC, l'augment encara ha estat més pronunciat: un 48%. Aquesta evolució a l'alça també s'ha donat en la resta d'universitats catalanes. A més a més, hi ha universitaris que no es matriculen als cursos perquè els horaris no els van bé, però sí que participen en els programes de voluntariat lingüístic. Aquest programa i els cursos de català són gratuïts. A més, la universitat posa a la disposició dels alumnes forans un ampli programa d'activitats lúdiques. Però molts dels 10.000 estudiants estrangers que estan matriculats a les universitats catalanes encara perceben el català com un obstacle. «Un dels motius que porten els universitaris a estudiar a Catalunya és aprendre castellà», diu el responsable del programa d'acollida de la UPC i la UAB, Jordi Pujol, i continua: «Quan arriben a classe es troben el català.» «Són les víctimes d'un procés informatiu deficient que ara comença a millorar», afirma. Pujol atribueix una part de la responsabilitat al «monolingüisme militant» del govern del PP, que ha fet que l'entesa entre les universitats d'origen i les catalanes sigui «molt complicada». «No pretenem que aquests estudiants utilitzin el català en la intimitat», declara la responsable de l'oficina lingüística del Departament d'Universitats, Teresa Casals, i afegeix: «L'alumne ha d'entendre el missatge oral i escrit per no interferir en la política lingüística.» I això és més fàcil del que sembla, ja que «està demostrat que quan una persona aprèn una llengua romànica, les aprèn totes». «No volem ser monolingües, volem ser multilingües», conclou. La informació prèvia, una assignatura pendent. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va elaborar el curs 2001/2002 una enquesta per conèixer els hàbits lingüístics a les aules arran de l'arribada d'estudiants forans. Els serveis lingüístics de la universitat van triar la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia en considerar-la un centre tipus. La mostra es va fer sobre 389 persones (311 alumnes autòctons, 41 d'intercanvi i 37 professors), però els resultats poden servir d'exemple per altres centres. L'enquesta mostra com el 85,4% dels alumnes estrangers sabia, abans de venir, que a Catalunya hi conviuen dues llengües, però la meitat d'aquests creu que el que li van explicar no s'adiu amb el que ha viscut. Per això, una de les conclusions de l'estudi és que la informació prèvia sobre la situació lingüística és encara una assignatura pendent. Gairebé un 80% dels enquestats diu que la presència dels estudiants forans condiciona l'idioma en què es fan les classes, però això no molesta en excés els estudiants autòctons. «No em pensava que tant» Claudia Bottig és d'un poble (Baden) de molt a prop de Viena, i des del setembre estudia econòmiques a la URV. Com la majoria dels seus companys d'Erasmus, va venir a «practicar el castellà». «Sabia que aquí es parla català, perquè la universitat me'n va informar, i vaig investigar per Internet, però tampoc em pensava que tant», diu. De tota manera, «hauria vingut igualment, perquè aprens una altra cultura». Tot i així, la Claudia, que ha fet un curs de català i ja l'entén, diu que els sis estrangers d'Erasmus de la facultat han aconseguit, «després de molt de batallar», que tots els seus professors canviïn de llengua i facin la classe en castellà. http://www.casal-catala.at/fe.php?s=4&i=29 | ||
28/06/2007
Amos Oz, premi Príncep d'Astúries de les Lletres
La vida i l’obra de l’escriptor Amos Oz, nascut a Jerusalem el 1939, i des d’avui premi Príncep d’Astúries de les Lletres, està marcada per la recerca de l’aspiració poètica
La vida i l’obra de l’escriptor Amos Oz, nascut a Jerusalem el 1939, i des d’avui premi Príncep d’Astúries de les Lletres, està marcada per la recerca de l’aspiració poètica, heredada de la seva família, emigrants russos i polonesos i per l’afany d’entesa entre jueus i palestins.
Reconegut internacionalemnt, traduït a més de 30 llengües i considerat un dels autors més importants de la narrativa hebrea contemporània, Amos Oz és un dels intel·lectuals més compromesos amb el procés de pau al Pròxim Orient, una activitat que també impulsa des del moviment polític Pau Ara, que ell mateix va fundar.
Una lluita en que hi porta treballant més de 30 anys i en la que hi creu perquè "tard o d’hora arribarà una solució civilitzada". Oz sempre parla del dret a coexistir dels pobles israelià i palestí i del diàleg com a única solució.
www.avui.cat
.